Economia social i solidària antiracista
Sota aquest títol, el 21 de gener passat, La Directa i EntrePobles van organitzar una taula de debat on van participar l’Elba Mansilla de La Ciutat Invisible, la Khady Drame de la cooperativa Abarka i Luz Helena Ramírez de MigrESS. Les participants van coincidir en la necessitat que l’ESS tingui un paper més actiu en la lluita contra les opressions que pateixen les persones migrants i racialitzades, i que incorpori una mirada antiracista.
Aquest debat ha coincidit no només amb la presa de possessió de Donald Trump als Estats Units, i la seva signatura de diverses mesures antidrets de les persones migrants, com són l’intent d’eliminar l’accés a la nacionalitat per les persones nascudes al territori (ius solis), sinó també amb l’inici de deportacions massives transmeses pels grans mitjans de comunicació.
Al nostre entorn, el recentment anomenat primer ministre francès, Michel Barnier, també va anunciar l’enduriment per accedir a permisos de treball per a les persones migrants. I al mateix estat espanyol, fa uns dies la ministra Elma Saiz tancava la porta a una regularització extraordinària de persones, malgrat que la ILP impulsada pel mateix col·lectiu ha aconseguit els requisits perquè es tramiti al Congrés dels Diputats. És que els discursos per endurir les condicions de les persones que desenvolupen les tasques “essencials” donen vots. Cal dir que la recent modificació del reglament d’estrangeria afectarà de manera especial les persones demandants de mesures de protecció internacional (asil i refugi), i això suposa fer un pas més cap a l’eliminació d’aquesta conquesta històrica.
Es tracta d’una petita mostra de com els discursos antiimmigració avancen arreu del món. Un dels reptes d’una economia transformadora, que busca posar al centre les persones, és justament posar també al centre els drets dels milers d’éssers humans que fan un trànsit migratori, els quals, independentment de les raons que ho impulsen (conflictes armats, empobriment i destrucció de les economies locals, manca d’oportunitats i de drets, o desastres naturals), tots tenen en comú que són conseqüència, directa o indirecta, d’un sistema antivida.
Al debat del dia 21, a més de conceptualitzar sobre l’antiracisme polític i la seva relació amb els principis de l’ESS, es van fer propostes d’acció, passant per la revisió personal que hauríem de fer cadascun de nosaltres com a subjectes polítics; però sobretot, per transcendir allò col·lectiu, amb el compromís que el nostre teixit sectorial reflecteixi cada vegada més la diversitat de la nostra societat, transformant també el paternalisme i l’assistencialisme cap a les persones migrants, donant rellevància a les iniciatives d’aquest col·lectiu, com ara els seus projectes econòmics o les seves trobades, com la Fira Migrant, que des de 2019 organitza el Cercle de Migracions de Coòpolis.
Hem de tenir present que la Llei d’estrangeria vulnera els principis del cooperativisme, ja que impedeix la lliure adhesió i l’autoorganització de la feina, en no permetre contractar persones migrants o que puguin fer-se sòcies. Les raons més sectorials s’afegeixen a d’altres de tipus més polític per lluitar contra una normativa feta a mida pel sistema que té tot un substrat economicista i que supedita la vigència de drets fonamentals al mercat laboral, és a dir, a mida del sistema capitalista, que requereix mà d’obra precària i, si és estrangera i sense drets, encara millor.