Pau (o treva), retorn a Gaza de les persones desplaçades, reconstrucció… Oblidem el que ha passat?
El Príncep de Salina explica al seu nebot, al final d’Il Gattopardo que, perquè tot segueixi igual, tot ha de canviar. El dia 13 d’octubre, un Trump inexplicablement triomfalista va fer un exercici de lampedussisme polític, dient que “posava fi a la guerra”, però queden sense resoldre multitud d’aspectes. S’han intercanviat ostatges i presoners, però Israel no ha retirat les seves tropes i l’auxili humanitari segueix sense arribar com cal a una població civil encara afamada i malalta. Vint-i-quatre hores després, Trump amenaça amb desarmar Hamàs, si cal emprant la força (més?).
Serà una treva duradora? Què passarà amb els milers de desplaçats i desplaçades que es proposen tornar a un territori que ha patit la devastació de més del 90% dels habitatges? I amb el reconeixement per més dels 150 països dels 193 membres de l’ONU de l’estat Palestí? I, sobretot, què passarà amb les flagrants violacions del Dret Internacional perpetrades pel govern durant aquests dos anys?
El Títol Tercer de la Convenció de Ginebra estableix que, en cas de conflicte armat, els Estats signants han de respectar els drets humans de la població, sense distinció desfavorable per raça, nacionalitat, religió o opinió política en especial, de les persones grans, infants, dones i persones malaltes i ferides, amb la finalitat d’“alleujar els patiments originats per la guerra”. També cal respectar els hospitals, que en cap cas no poden ser atacats; a autoritzar el pas lliure als enviaments de medicaments i material sanitari, d’objectes necessaris per al culte, de queviures indispensables…
El Protocol Addicional I de 1977 reforça aquesta protecció civil, establint que la població civil no serà objecte d’atac, prohibint els actes o amenaces de violència per atemorir la població civil, a la qual reconeix el dret a rebre socors i assistència humanitària, obligant a protegir aquells qui la presten.
L’Estat d’Israel va subscriure els quatre primers tractats que integren la Convenció l’any 1951, i avui no sembla gens gratuït que no s’adherís al Protocol I de 1977. Les informacions i imatges colpidores que ens han arribat del conflicte en aquests dos anys han mostrat que Israel ha incomplert de manera sistemàtica i reiterada, fins i tot, la Convenció que va subscriure, violant permanentment els drets humans de la població civil i impedint que organitzacions i iniciatives humanitàries puguin assistir la població civil, fins i tot “interceptant” la Global Sumud Flotilla en aigües internacionals. Accions totes elles que crèiem relegades a èpoques pretèrites, quan els setges a les poblacions, per doblegar-les per fam, set, epidèmies i malalties, esdevenia un arma de guerra habitual.
Fa un any, la Cort Penal Internacional va emetre una ordre de detenció contra el primer ministre d’Israel, entre d’altres, pels càrrecs de crims de guerra i contra la humanitat. Cal que la Cort prengui en consideració les terribles i flagrants violacions del Dret Internacional i dels drets humans que s’han repetit en el darrer any, imputant els nous actors que hi han pres part activa.
Els carrers de multitud de ciutats d’arreu del planeta segueixen plens d’indignació, perquè la guerra no ha estat (no és) tan sols contra Hammas, és contra la població palestina, periodistes, personal mèdic, membres de les ONG i voluntaris…
Per això, no podem defallir, hem de seguir desplegant les accions que aturin i impedeixin que es repeteixi aquest genocidi intolerable, reclamant als nostres governs, estats i institucions que duguin a terme totes les accions que el Dret Internacional posa al seu abast per posar fi a la barbàrie i perquè els seus responsables en responguin.
Fundació Roca Galès