Al costat del País Valencià
La recent DANA que ha afectat durament el País Valencià ha deixat un panorama desolador: cases i infraestructures malmeses, cultius destruïts i, el més tràgic, pèrdues humanes irreparables.
Aquest desastre ens recorda la urgència de construir una societat arrelada en la solidaritat, la cooperació i l’ajuda mútua, i de seguir treballant per una economia que cuidi l’entorn, la comunitat i les persones, valors fonamentals del moviment cooperatiu. Davant aquesta situació, el cooperativisme català no solament ha ofert ajuda immediata, sinó que ha reforçat un compromís a llarg termini amb les cooperatives valencianes, amb l’objectiu de reconstruir comunitats i mantenir viu l’esperit col·lectiu.
S’han activat diverses iniciatives des del teixit de l’economia social i solidària per fer arribar suport al País Valencià. La Xarxa d’Economia Solidària ha creat un fons específic per canalitzar donacions i proveir materials essencials, com productes d’higiene i aliments. Cooperatives amb presència en ambdós territoris, com Abacus Cooperativa, han posat en marxa campanyes per restablir espais educatius i culturals, com escoles i biblioteques. També, Caixa d’Enginyers ha creat un fons per atendre necessitats immediates, oferint reallotjament i suport psicosocial a les persones afectades. Altres entitats com la Unió de Pagesos han iniciat campanyes de micromecenatge per recuperar el sector agrícola valencià, mentre que la Confederació de Cooperatives de Catalunya, en coordinació amb CEPES i CONCOVAL, estan dotant un fons de recuperació i reactivació econòmica. Aquestes accions exemplifiquen la capacitat de resposta immediata de l’economia social i solidària per cobrir necessitats urgents i donar suport al territori a curt, mitjà i llarg termini.
No obstant això, des d’aquest editorial és inevitable denunciar que el desastre provocat per la DANA al País Valencià no és tan sols el resultat d’un fenomen meteorològic excepcional, sinó també de la falta de previsió i compromís dels governs amb la protecció del territori i la ciutadania. Les greus conseqüències de les inundacions exposen una realitat incòmoda: la deixadesa en les inversions necessàries per reforçar les infraestructures i implementar polítiques de prevenció. A cada cop de destrucció, la societat civil respon amb esforç i solidaritat, mentre que els governs semblen actuar només amb promeses buides i pocs recursos efectius.
És hora que les administracions assumeixin responsabilitats reals i concretes, que escoltin les necessitats del territori i que facin de la seguretat de la ciutadania una prioritat innegociable. Mentre les institucions fallin, la càrrega de la recuperació recaurà en mans de les persones i els col·lectius compromesos amb el benestar comú. Cal un canvi urgent en les polítiques públiques per evitar que la solidaritat ciutadana sigui sempre l’última i única línia de defensa davant el desastre.