El cooperativisme davant l’auge de l’extrema dreta
Veiem amb gran preocupació com els partits d’extrema dreta creixen en nombre de vots arreu d’Europa. Donem-ne alguns exemples: l’FPÖ acaba de ser el partit més votat a Àustria, a Itàlia Giorgia Meloni va guanyar les eleccions generals de 2022, el partit de Víktor Orbán segueixi essent l’hegemònic a Hongria i a les eleccions europees aquesta mena de partits ha crescut notablement a Àustria, Itàlia, Bèlgica, Polònia o França. A casa nostra, a les darreres eleccions de maig, dos partits d’extrema dreta, de signe ben diferent, formen part del Parlament de Catalunya, VOX i Aliança Catalana.
L’ideari ultraconservador, neoliberal, capitalista, masclista, ultranacionalista i racista d’aquests partits els fa propugnar unes polítiques tan inacceptables com el tancament de fronteres, davant una crisi migratòria sense precedents, assetjant les persones migrades amb actituds racistes; la negació del canvi climàtic i la necessària adopció de mesures per frenar-lo, si no revertir-lo; o la privatització dels serveis socials bàsics que contribueixen, o haurien de contribuir, a corregir les desigualtats estructurals del sistema.
A més, un efecte derivat del creixement de partits que hom pot tit-llar de feixistes és que el seu discurs acaba impregnant la pràctica totalitat de les forces polítiques, que endureixen el seu discurs i el seu programa polític en aspectes com la migració, els drets de les dones i de les persones LGTBIQ+, la sostenibilitat o els drets socials. Aquest fenomen es fa especial-ment evident en la cada vegada més tènue frontera entre la dreta i l’extrema dreta, tot plegat en una aferrissada lluita per captar més vots. Ho veiem a l’Estat espanyol, on cada cop es fa més difícil endevinar si determinats postulats els ha defensat VOX o el PP.
Sembla fàcil concloure que aquests partits es troben als antípodes del cooperativisme. Certament, hom pot dir que són allò més allunyat dels valors que promouen i posen en pràctica cada dia les nostres organitzacions: la democràcia interna i la gestió participativa, la col·laboració, la igualtat efectiva dels membres, la cerca d’una distribució justa i equitativa de les rendes, el desplegament d’activitats econòmiques no especulatives, compromeses amb el territori on rauen i amb el planeta, amb la finalitat última de millorar les relacions humanes i l’entorn comunitari.
Segurament per això no ens hauria d’estranyar que les cooperatives també engreixin la llista de víctimes dels règims totalitaris. Recordem que el règim franquista, després del 1939, va confiscar patrimonis cooperatius, decretant la dissolució de moltes cooperatives, fins i tot a través d’ordres verbals, especialment les que no eren proclius al règim. Un règim que no va perdonar ni el paper actiu del cooperativisme en la defensa de la República, ni la gran tasca d’aprovisionament de les classes populars durant la guerra civil.
Ara és el govern de Milei a l’Argentina el que ataca les cooperatives. El 27 de març llegíem al diari Clarín que el govern donava de baixa 11.000 cooperatives i suspenia totes les creades entre 2020 i 2022, alhora que inspeccionaria les constituïdes durant l’any 2023, la gens negligible xifra de 5.355. A això se suma que aquesta tardor ha posat en marxa modificacions legislatives i fiscals, que podrien posar en qüestió la continuïtat de l’activitat de les cooperatives, des de les tradicionals fins a les de l’economia popular.
A la Fundació Roca Galés volem parlar de com defensar les cooperatives d’aquests atacs fora de tota justificació, però, sobretot, debatre què podem fer des del cooperativisme per contribuir a frenar i revertir el creixement de la ultradreta. Com podem contagiar la ciutadania i la societat en el seu sentit més ampli dels valors i principis propis de les nostres organitzacions per aconseguir una societat més diversa i alhora més igualitària, més justa i equitativa, i també més sostenible.
Per parlar de com combatre el feixisme des del moviment cooperatiu us convidem a la jornada que celebrarem el proper 28 de novembre a l’antiga presó Model de Barcelona.