Economia social i solidària i sindicalisme de classe: teixint aliances pel bé comú
En un moment de ràpids canvis socioeconòmics i transicions aparentment i, sovint, interessadament favorables, és crucial reprendre debats pendents. Un dels més rellevants és si l’ESS, el cooperativisme i el sindicalisme han d’unir forces per assegurar transicions justes per a tothom a través de força del treball com a eina de dignificació, vida, participació democràtica i emancipació col·lectiva.
Superar anys de barreres i prejudicis que els han distanciat és essencial, i caldrà una visió inclusiva, compromesa amb la dignitat humana i la preservació de la biodiversitat i capacitat regenerativa del planeta, més una aposta per connectar, conèixer-nos més i reconèixer-nos com a actors importants en una estratègia comuna, cultivant habilitats i capacitats col·lectives com l’assertivitat i l’empatia per entendre d’on venim, on podem trobar-nos i quins camins podem compartir.
La cooperació entre l’ESS i els sindicats pot reformular el diàleg social, garantint més democràcia econòmica i justícia social, erradicant la precarietat vital de bona part de la classe treballadora, en especial dels sectors més empobrits com les persones migrades, uns reptes que transcendeixen les fronteres laborals i que requereixen la incorporació d’altres moviments socials per assegurar que ningú no quedi enrere en l’accés a un treball digne i un futur esperançador.
Com deia Pere Casaldàliga, l’esperança també requereix militància, especialment ara que iniciatives com el Festival Esperanzah estan perdent suport institucional al Prat de Llobregat, tal com està passant a molts altres indrets de tot l’estat on no es vol entendre la importància dels marcs de col·laboració publicocomunitaris i cooperatius, els quals intenten des de la proximitat, el compromís, el treball i l’absència de lucre, donar respostes a tots els possibles eixos de treball mencionats en aquesta editorial.
A Catalunya, les forces de l’ESS i el sindicalisme sumen més de tres-centes mil persones, amb molt a dir i aportar a aquesta transició que ha de ser eco i social. Necessitem institucions públiques sòlides que prioritzin una representació democràtica real i estratègies a llarg termini, que s’allunyin de l’oportunisme electoral i apostin per la intel·ligència col·lectiva per abordar les necessitats reals de la gent, tant d’ara com del futur, a la qual, amb el nostre compromís, hem de garantir més drets col·lectius i per al planeta per poder viure una vida plena i amb sentit.
Només amb una visió integradora i compromesa amb la justícia social podem construir una societat on ningú no estigui en desavantatge. Les persones treballadores que s’autoorganitzen en cooperatives i sindicats per defensar el treball, els drets i la democràcia econòmica han d’avançar juntes cap aquest objectiu comú. Col·locar el treball com un dret social central per a una vida digna i els serveis que aquesta requereix és fonamental per a un futur més just, amable i engrescador per a tothom.