La lluita és pels drets de les dones, pels de totes!!!
Som al març, mes en què es commemoren els avanços que les lluites col·lectives han aconseguit en pro del reconeixement dels drets de les dones, drets que, com deia l’Angela Davis, fa que a les dones se’ns consideri éssers humans.
A més de recordar aquestes fites, hem de mirar al nostre voltant i adonar-nos de la situació que pateixen les dones migrades en situació administrativa irregular. S’estima que a l’Estat espanyol hi ha prop de mig milió de persones sense documentació, de les quals un 55% són dones i 150.000 menors d’edat. L’origen majoritari d’aquesta migració és l’Amèrica Llatina: prop del 77%, molt lluny de les xifres que de manera racista posen el focus de la immigració a la frontera sud.
Les dones migrades (totes, no només les que es troben en situació administrativa irregular) són víctimes d’un mercat laboral on es reprodueixen els rols i estereotips de gènere.
Prop del 40% treballa en activitats relacionades amb les cures i l’atenció a persones, on les jornades laborals setmanals poden arribar a les vuitanta hores. I ho fan sense contracte ni prestacions socials, sotmeses a totes les formes de violència, incloent-hi la sexual.
Un altre àmbit on l’explotació cap a les dones migrades és esgarrifosa és l’agrícola. El passat 20 de febrer, la Policia Nacional va alliberar 21 persones víctimes d’explotació laboral a Sevilla. Dones a les quals no se’ls permetia beure ni menjar durant les seva jornada laboral, malgrat les altes temperatures. El treball físic que feien va provocar que, fins i tot una d’elles, sofrís un avortament. Molt segurament, com ha passat en la majoria dels casos denunciats sobre les condicions laborals d’aquest col·lectiu, els empresaris no aniran a judici i aquestes dones acabaran tornant als seus països sense haver pogut accedir als mínims de justícia i reparació. Tampoc no volem deixar d’esmentar les dones que es troben al pavelló de dones del Centre d’Internament d’Estrangers CIE de Barcelona, obert al febrer de l’any passat. Moltes d’elles són treballadores sexuals i tenen fills menors a càrrec.
A l’explotació inhumana s’afegeix el racisme institucional que impedeix que totes aquestes dones puguin accedir als seus drets. La lluita feminista ha de projectar-se cap al futur, perquè la lluita és pels drets de totes, per canviar aquest sistema masclista i racista.
Per això el feminisme serà antiracista o no serà.