Mai més, enlloc, contra ningú
No és possible parlar de l’actual conflicte entre Israel i Palestina sense recórrer a la història, perquè, si no, estarem donant respostes simples a un tema complex.
La situació que avui viu Palestina, que hem de definir com de genocidi, enfonsa les seves arrels en el procés europeu de descolonització i el desmembrament de l’imperi otomà en acabar la primera Guerra Mundial. El mandat britànic que exercí de facto en els territoris palestins des final de la Gran Guerra va començar l’any 1922 i va acabar amb la creació de l’estat d’Israel el 1948, en un món encara commocionat pels horrors dels nazisme i l’holocaust, amb el Pla de Partició de les Nacions Unides i la creació de dos estats: Israel i Palestina.
Per a la població palestina aquesta partició del territori va significar i significa la Naqba (“la catàstrofe”): un 70% de la població àrab palestina va ser expulsada de casa seva i 580 pobles van ser destruïts. Això va suposar, a més, la primera allau de refugiats i refugiades palestines.
L’establiment de les fronteres de l’estat d’Israel va generar diversos conflictes armats amb les veïnes Egipte, Líban i Síria, ja que en el Pla de Partició no quedaven clares les fronteres, només la de Jordània, separada pel riu Jordà. Posteriorment, amb les Guerres del Sinaí, la Guerra dels Sis Dies, així com la guerra i ocupació del sud del Líban, molts territoris seguiren sota ocupació israeliana, exceptuant la península del Sinaí, retornada a Egipte amb els Acords de Pau de Camp David (1978). Tots aquests territoris ocupats per Israel han estat declarats il·legals per l’ONU en nombroses resolucions.
Aquesta ocupació il·legal de territoris palestins i les consegüents expulsions de la seva població al llarg d’aquests setanta-cinc anys han donat a lloc a diverses revoltes conegudes com intifades –aixecament, exaltació, en àrab- i constants escaramusses a banda i banda de les diferents fronteres.
La condemna del genocidi del poble palestí parteix d’una sèrie de consideracions ètiques, de drets humans i polítiques. Les accions d’Israel a la regió, tant l’ús de la força militar com d’altres, han tingut un impacte devastador sobre la població palestina: hi ha una gran quantitat de víctimes civils, incloent-hi criatures, i una gran part de la població palestina ha estat desplaçada de les seves llars, uns desplaçaments que han creat una crisi humanitària molt significativa. A més, Israel no compleix plenament amb les resolucions i els acords internacionals relacionats amb el conflicte, i això crea una situació inestable i perjudicial per al poble palestí.
A la Fundació Roca Galès creiem que la violència no pot ser, en cap cas, la solució. S’ha de treballar per una solució pacífica i de diàleg, i assegurar el respecte pels drets de totes les parts involucrades. Mentre això no succeeixi, exigim l’aturada dels atacs a la Franja de Gaza.
Foto: Tanca divisòria de Jerusalem. Arxiu.