Un avançament de l’article de Cristina Grau, advocada i cooperativista (FGC Advocats Sccl) que publiquem a la revista Cooperació catalana, 407 de març 2017:
NOTA CRÍTICA A L’ESMENA PRESENTADA PER JUNTS PEL SÍ I CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR -CRIDA CONSTITUENT A LA LLEI D’ACOMPANYAMENT
Cristina R. Grau López | Advocada i cooperativista
L’ú de febrer del 2017 els Grups parlamentaris Junts pel Sí i Candidatura d’Unitat Popular (CUP)-Crida Constituent han presentat una esmena conjunta al Projecte de Llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, conegut col·loquialment per “Llei d’acompanyament”, per referència a la Llei de pressupostos a la qual acompanyen.
Aquesta esmena pretén modificar la regulació de les cooperatives de treball associat en el sentit que aquelles l’activitat de les quals consisteixi en la subcontractació mercantil d’obres, subministraments o serveis d’una altra empresa contractista, si tenen més de 25 socis treballadors o facturen a un sol client el 75% dels ingressos no podran regular lliurement a través de les normes cooperatives, estatuts i reglaments, la relació de treball dels seus socis, sinó que en aquesta regulació estaran obligades a recollir el que estableixin els convenis col·lectius laborals aplicables als treballadors per compte aliena de l’empresa a la qual presta serveis la cooperativa; a més, el règim de protecció d’aquests treballadors haurà de ser l’equivalent al règim general de la seguretat social i els socis treballadors d’aquestes cooperatives tenen reconeguts els drets de sindicació, negociació, acció col·lectiva i vaga.
La norma proposada desconeix la naturalesa de la cooperativa, vulnera els principis cooperatius, i ignora la figura del soci treballador, convertint-la en quelcom diferent: en un treballador per compte aliena.
La proposta s’oposa frontalment al segon principi cooperatiu declarat per l’ACI, el de participació i gestió democràtica de l’entitat, que significa que l’organització cooperativa és controlada pels seus socis, els quals participen activament en la fixació de les seves polítiques i la presa de decisions. La governança de la societat correspon al soci cooperatiu; és aquest a qui correspon formar part dels òrgans socials i governar la societat, adoptar els acords econòmics, però també prendre les decisions relatives a l’organització de l’activitat de la cooperativa, que en el cas de les cooperatives de treball es tradueix en l’organització de la prestació de treball.
La regulació contravé igualment el principi d’autonomia i independència, a tenor del qual la cooperativa és una organització autònoma, d’autoajuda, gestionades pels seus socis, i que, fins i tot, quan arriba a acords amb altres organitzacions, també amb l’administració pública, o si aconsegueixen capital de fonts externes, ho fan en termes que assegurin el control democràtic per part dels seus socis i mantinguin la seva autonomia.
La regulació proposada per Junts pel Sí i CUP-Crida Constituent no es pot conciliar amb els trets identitaris de la cooperativa que s’acaben d’exposar i que la diferencien de les altres formes societàries. L’esmena pretén aplicar als socis de la cooperativa la regulació laboral menystenint el vincle societari que els uneix, ja que el soci treballador, certament presta el seu treball personal a la societat, però ho fa en tant que soci, i com a tal gaudeix de llibertat per prendre les decisions sobre com organitzar el seu treball.
Des de la promulgació de la primera llei de cooperatives de la democràcia, la Llei 4/1983 de 9 de març de Catalunya, ha estat dur el camí als tribunals perquè es reconegui la cooperativa com una figura societària pròpia, dotada d’institucions i procediments específics. Si, en general, la temptació del jutge era aplicar la legislació mercantil, desconeixent les normes cooperatives, en el cas de les de treball associat la tendència passava per aplicar el dret i els procediments laborals, en perjudici de la regulació i dels procediments cooperatius. Després d’aquests anys avui podem dir que les cooperatives disposem d’una jurisprudència pròpia, que interpreta i aplica les nostres disposicions legals i estatutàries. L’establiment d’una norma positiva que declari la prevalença del dret laboral pot suposar un gir copernicà i, malgrat estar prevista més per a certs supòsits (cooperatives amb més de 25 socis i/o 75% de la facturació a un únic proveïdor), pot ser aplicada fàcilment, de manera extensiva a totes les cooperatives de treball. Sobretot tenint en compte que l’esmena original presentada per la CUP-Crida Constituent (esmena 805) pretenia que els drets de sindicació, negociació, acció col·lectiva i vaga s’apliqués a tots els socis de totes les cooperatives de treball.
L’esmena vol posar fi a la pràctica de certes empreses que, sota l’aparença de cooperativa de treball, deslaboralitzen la relació amb els seus treballadors, i en lloc de contractar-los laboralment, els obliga a crear una societat (la cooperativa) amb la qual contracta l’empresa en règim d’arrendament de serveis, adscrivint-se al règim de treballadors autònoms de la Seguretat Social, menys onerós que el règim general. Cas que es coneix col·loquialment com a “fals autònom”.
Es tracta d’un supòsit evident de frau de llei, que la legislació laboral protegeix a través de la figura de la cessió il·legal de treballadors, que prohibeix. El que no podem admetre és que per evitar aquesta mala praxi, el frau de llei esdevingui norma general, doncs a banda d’atorgar-li una indeguda carta de naturalesa, acaba col·locant també en el punt de mira a projectes cooperatius gens sospitosos de participar en un frau, alguns amb molts anys de funcionament i solvència reconeguda, i obligant-los a aplicar una regulació totalment aliena a la cooperativa, com és el dret laboral.
En la meva opinió, compartida per la major part del sector, l’esmena ha de ser retirada, sense perjudici de poder regular dins els supòsits de desqualificació (actualment a l’article 150.3 de la Llei) el frau de llei descrit, és a dir, establint com a causa de desqualificació l’ús de la cooperativa de treball per evitar la contractació i protecció dels treballadors en l’empresa mercantil d’origen, independent del nombre de treballadors al que afecti (siguin 25 o, d’acord amb la Llei actual, només dos).
