Pere Dausà i Arxer

(Arenys de Mar 1887 – Peralada 1935), format al Seminari Diocesà de Girona i fortament influït per l’obra de Sants de Boada a Sant Feliu de Guíxols, poc després de ser ordenat sacerdot ingressà a la Casa Missió de Banyoles (1910) i ben aviat trobà l’oportunitat d’implicar-se en una obra social, concretament el Sindicat Agrícola Catòlic de Banyoles. El 1913 fou nomenat consiliari d’aquesta entitat i contribuí decisivament a convertir-la en una de les més potents de la diòcesi de Girona. A poc a poc, el prestigi adquirit per la seva tasca a Banyoles li permeté desplegar una intensa activitat com a propagandista. De forma paral·lela, entrà en contacte amb d’altres catòlics socials i va intervenir en diversos intents per federar els sindicats agrícoles de Catalunya i la diòcesi de Girona. Decebut pels obstacles amb què va topar la seva tasca i amb un estat de salut cada vegada més precari, el 1925 abandonà Banyoles i tota implicació en el sindicalisme agrari catòlic. Després d’alguns mesos d’implicació en l’obra dels exercicis parroquials, el 1928 fou destinat a la parròquia de Vilatenim i el 1929, a Peralada, on va morir el 1935.