(Caldes de Montbui, 1868-1936)
És un exemple paradigmàtic d’un fet que als ulls d’avui pot resultar sorprenent, però que al començament del segle xx no va ser en absolut extraordinari: la participació dels propietaris rendistes i conservadors en el cooperativisme agrari. Membre de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i de la Lliga Regionalista, caporal del sometent, alcalde de la seva localitat durant la dictadura del general Primo de Rivera, president de l’Associació de Propietaris Rurals de la comarca durant els anys trenta… En totes les facetes de la seva vida social va ser un clar exponent de la “gent d’ordre”, i la seva participació destacada en el cooperativisme (vicepresident de la Cambra Agrícola del Vallès, president del Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Caldes de Montbui) responia al que ell entenia com una missió social ineludible, preservar la pau social en un moment en què s’esfondrava inexorablement, cosa que, fins i tot, li costà la vida.