[Avançament de l'Editorial de Cooperació Catalana, núm. 495 de març de 2025]
El 1917, en plena revolució, Lenin va plantejar la teoria del “maillon faible”, que consistia en afirmar que la caiguda de la cadena capitalista vindria de la seva cadena més feble, és a dir, a la burgesia dels països menys desenvolupats. En altres paraules, atacar els menys forts dels que tenien el capital en aquesta època.
Aquesta teoria va acabar canviant de corrent a través de diferents interpretacions. Una d’aquestes va arribar a plantejar que en el món del capital no hi ha una esquerda feble, sinó que és el proletariat el que està en una situació de debilitat.
Recentment, s’observa una tendència creixent, de manera desacomplexada, tant en les relacions dins dels grups socials humans com en el terreny polític, d’atacar qui es considera el “maillon faible”. En un mateix grup on tots cometen errors, a uns se’ls fa el toc, a la resta no. Una qüestió de facilitat i de comoditat.
Podríem llistar infinitat d’exemples, però parlarem d’alguns recents, que fan pensar i reflexionar en molts aspectes.
Tenim el cas dels indocumentats enfront dels “irregulars” als EUA on l’argument principal de la seva decisió no va ser millorar o obtenir més drets o millors condicions, sinó impedir que d’altres els assolissin, bàsicament perquè hi havia una possibilitat que no poguessin salvaguardar els “pocs privilegis” que tenien.
Passa el mateix fenomen a Europa, on és la mateixa classe treballadora la que vota la ultradreta per no permetre que els immigrants puguin beneficiar-se del sistema, sense pensar que si s’apliquessin les altres propostes electorals d’aquests mateixos corrents es reduiria dràsticament l’estat de benestar de tothom.
El mateix passa quan es parla del feminisme i dels drets bàsics que estan recuperant les dones. Abans de veure-ho com a avenços i millores que podrien influir en les relacions intrafamiliars en positiu, s’entesten a considerar que és una amenaça en contra dels homes. Tenen por que si aquest boc expiatori deixa de ser-ho la gent masculina directament es convertirà en “maillon faible”.
Es tracta d’un fenomen interessant i contradictori, que d’alguna manera té sentit si l’analitzem des de la filosofia i la construcció politicosocial, però que tendeix a reforçar el costat més egoista de l’ésser humà. Parteix d’una lògica profundament egoista, perquè el fet que jo millori les meves condicions no ha d’afectar el teu benestar; hem de lluitar tots i totes per a una redistribució més equitativa dels recursos, frenar les desigualtats. Si no, cada vegada més la riquesa és en mans d’uns quants mentre el poble s’oprimeix a si mateix.
Fundació Roca Galès
Migrants i refugiats internats en el centre de detenció de Fylakio a Tràcia, Grècia. Ggia, restauració de Kim Hansen. Wikimedia Commons CC BY-SA 3.0