[Un avançament de l'Editorial de la revista Cooperació Catalana, 481 de desembre de 2023]
En els darrers temps sentim a parlar sovint del creixement cooperatiu. La mateixa Fundació vam or- ganitzar una sessió amb aquest objecte el passat mes de juny a la nau Bostik de Barcelona. El primer que vam concloure és que calia definir què vol dir “creixement cooperatiu”: el creixement del sector? El de cada cooperativa? Certament, no és el mateix.
El sistema econòmic imperant, el capitalisme de lliure mercat, considera una veritat irrefutable que les empreses han de créixer per garantir la seva supervivència i ser competitives. Un creixement que mesura quantitativament: el volum de negoci, els actius, el nombre de llocs de treball… Cada vegada se senten més veus que qüestionen que aquesta màxima s’hagi d’aplicar recta via a les cooperatives o, si més no, a totes elles.
Les cooperatives són un model empresarial basat en les persones, que s’agrupen per satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials o culturals i que gestionen democràticament l’empresa conjunta i treballen per millorar la comunitat on rauen. La seva premissa no és la competitivitat, sinó la col·laboració i la intercooperació amb altres organitzacions (especialment de l’ESS), per contribuir, amb el treball conjunt, a crear un mercat social. Difícilment podem mesurar el valor de l’empresa coo- perativa si acudim exclusivament als criteris quantitatius abans esmentats.
Hom pot objectar que les cooperatives que operen en determinats sectors, com el de la distribució, necessiten créixer per seguir oferint un model alternatiu, de consum responsable, sostenible i assequi- ble. Però fins i tot en aquest cas, cal reflexionar sobre com s’ha de créixer, amb quins criteris i quines pràctiques, que sens dubte han de respondre als seus trets identitaris. L’experiència ens alerta que les cooperatives que han crescut fent prevaler (o tenint en compte exclusivament) criteris economico- financers propis de l’empresa de capital, sovint ho han fet a costa de la seva governança, de manera que han reduït cada cop més la participació de les persones sòcies en la gestió i diluït els valors coope- ratius. En alguns casos, con el de Fagor Electrodomésticos, això els ha acabat portant a la desaparició.
Per això cal explorar vies de creixement pròpies, algunes tradicionals del cooperativisme, com la col·la- boració, l’agrupació i la intercooperació; però també fórmules més innovadores, com la rèplica i l’enxar- xament de projectes, així com trobar igualment fórmules i mecanismes que prenguin en consideració tant els aspectes quantitatius com els qualitatius, inherents a les cooperatives. Esperem aprofundir en aquest important i complex tema en una jornada que estem preparant per als primers mesos de l’any que ve, sobre la qual aviat us informarem amb detall.
Foto: FRG