La revisió de la Declaració sobre la Identitat Cooperativa de l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) ha obert un debat que va molt més enllà de la semàntica. Actualitzar els valors i principis que defineixen el cooperativisme significa reafirmar la seva singularitat en un món on les fronteres entre models empresarials sovint es difuminen. Els canvis proposats no són un simple exercici lingüístic: volen projectar amb claredat que el cooperativisme és una alternativa sòlida i transformadora davant dels reptes globals.
Un dels aspectes més significatius que es proposen és la reformulació dels valors. Les cooperatives ja no es “basen” en ells, sinó que es “fonamenten” en uns pilars que les sustenten: ajuda mútua, responsabilitat personal, democràcia, igualtat, equitat i solidaritat. S’hi afegeix amb força la transparència i la responsabilitat ambiental i social, amb la voluntat d’assegurar un llegat per a les generacions futures.
Els principis també es reforcen amb un llenguatge més clar i inclusiu. L’adhesió és definida “sense cap mena de discriminació”, evitant llistes parcials que esdevenen obsoletes amb el temps. El control democràtic incorpora el dret a “veu i vot”, subratllant que cada soci és part activa en la vida de la cooperativa. En l’àmbit econòmic, la participació ja no es limita al capital: es reconeixen totes les formes d’implicació, ja sigui com a productors, consumidors, treballadors o membres de la comunitat.
Altres principis introdueixen matisos de gran rellevància. L’educació i la formació s’acompanyen ara de la promoció pública, per visibilitzar la cooperativa com a projecte transformador davant la societat. La cooperació entre cooperatives es vincula amb l’ús mutu de serveis i amb objectius compartits. Finalment, el principi sobre la comunitat es redefineix amb un nou títol més contundent: “compromís amb la comunitat”, que reflecteix millor la responsabilitat activa de treballar pel benestar col·lectiu i un futur sostenible.
La revisió de la Declaració de la Identitat Cooperativa respon a la necessitat d’actualitzar un llenguatge que sigui universal, inclusiu i capaç de projectar els valors cooperatius al món contemporani. Per bé que la major part dels canvis proposats reforcen el caràcter distintiu del cooperativisme i en consoliden la vigència com a alternativa econòmica i social, caldrà posar atenció perquè la simplificació lingüística de la versió final no simplifiqui també l’essència del cooperativisme, en totes les seves dimensions. En un moment de crisi climàtica, desigualtats creixents i desafecció ciutadana, el cooperativisme té l’oportunitat de reafirmar-se com a motor de canvi. Assumir aquesta nova identitat no és només una opció; és una responsabilitat històrica.
Fundació Roca Galès
ica.coop