[Avançament de l’editorial de la revista Cooperació Catalana, 487 de juny de 2024]
Sovint es diu que l’economia social representa al voltant del 8% del PIB de Catalunya i ocupa el 10% de la població activa. De ben cert són xifres respectables i a tenir en consideració, unes xifres que han fet possible que l’administració pública ens tingui en compte i, fins i tot, s’articulin lleis i normatives en benefici d’aquest sector.
Però l’economia social és també un grup molt heterogeni, amb iniciatives de característiques molt diverses. Així, sota el mateix títol d’economia social es combinen grans projectes empresarials _algun d’ells arriba a ocupar prop de 5.000 persones_ amb d’altres iniciatives de molt reduïda dimensió, focalitzades en activitats molt locals o en àrees d’activitat molt particular.
Els grans projectes donen musculatura a l’economia social; els petits sovint aporten més reflexió i pensament crític de cap a on hem de virar la gestió en cada moment. Tots dos es complementen, ja que als grans projectes també els cal reflexió continuada per no apartar-se de les directius que han de ser prioritàries a l’economia social.
Un bon antecedent històric és el succeït amb les caixes d’estalvi, un miracle també d’empoderament social, sovint nascudes de la mà dels col·lectius més vulnerables. Però la majoria d’elles van renunciar als seus orígens i es van embriagar amb la seva voluntat de creixement i d’expansió territorial, fent gala d’estar superant en dimensió a la tot poderosa banca. A hores d’ara només subsisteixen dues caixes, la de Pollença i la d’Ontinyent, les dues de menor dimensió i que van optar per seguir lligades al seu territori d’origen.
Dues perspectives que malauradament a vegades s’han esforçat més a remarcar les diferències, que no pas a fer un front comú, com si la competència fos més dins del mateix sector que no pas amb els grans projectes del capitalisme.
Mirar les darreres dades de Som Energia genera orgull: quasi 140 milions de facturació, més de 44 milions de patrimoni net i 7,5 milions d’excedent. És un projecte que neix el 2010 en forma de cooperatives de consumidors i que està competint amb els grans monstres (en el doble sentit semàntic) energètics.
L’economia social necessita més prodigis com el de Som Energia i necessita petits projectes amb reflexió crítica. És la suma de tots dos models el que ens farà créixer, i fer-ho en la bona direcció.
SOM ENERGIA