LA DIADA MUNDIAL DE LA COOPERACIÓ D’ENGUANY: EL FIL HISTORIC QUE NO ES TRENCA
Una crònica de Jordi Estivill
Enguany, la diada internacional de la cooperació ha estat marcada per quatre esdeveniments: la constitució del Consell Consultiu de la Fundació Roca i Gales, la presentació i discussió al voltant del llibre Economia Solidaria per una Catalunya lliure, la visita guiada al Sant Andreu cooperatiu i el sopar de germanor. Cal començar per recordar que tossudament, la Fundació ha celebrat, fins i tot quan gairebé ningú se’n recordava, la diada mundial de la cooperació, llegint el missatge que l’Aliança Cooperativa Internacional llença a les quatre cantonades del mon i organitzant algun acte commemoratiu al seu voltant.
Potser els moments prou excepcionals que el nostre país esta vivint han inspirat la proposta d’aquest dia 4 de Juliol de 2015 i han posat de relleu la fortalesa del fil històric que uneix diferents generacions de cooperadors.
Així, els dirigents actuals de la Fundació van convidar a patrons, ex patrons i amics a dinar plegats i a constituir el seu Consell Consultiu, S’hi aplegaren moltes persones que d’una o altre manera han contribuït als orígens i desenvolupament de la Fundació. Aquesta, te molts més amics dels que hom podria suposar, que estan disposats en la mesura de les seves possibilitats, a participar en les tasques fundacionals. Dels parlaments que s’hi varen fer cal destacar la voluntat actual de renovació de la Fundació i el record emocionat a la generació de cooperadors d’abans de la guerra civil que van participar en els seus inicis. No era fàcil ni freqüent trobar en aquells anys un grup de persones disposades a defensar el cooperativisme, el benestar social i el medi ambient. Ells ho van fer fa més de quaranta anys. I d’aquesta decisió en som tots deutors.
La segona activitat programada es va portar a terme en l’Ateneu la Harmonia de la Fabra i Coats, que la Fira anual que organitza la Xarxa d’Economia Solidaria de Catalunya esta convertint en un lloc simbòlic. Si l’anterior diada es realitzà en el Poble Sec, enguany es va traslladar a Sant Andreu, un altre barri obrer i menestral on abans de la guerra van florir un bon nombre de cooperatives i que veu ara una ressurgència de moviments socials i de la perspectiva cooperativa.
La presentació del llibre donà lloc a un animat col·loqui. Malgrat l’hora i la calor, moltes persones van intervenir en la defensa de la dimensió nacional i social que ha de tenir l’actual procés i en l’articulació d’aquestes dues dimensions que ofereix l’economia solidaria i cooperativa. Sense sobirania i democràcia econòmica no pot haver-hi veritable sobirania política podria resumir bona part del pensament dels participants. Una vegada més, van aparèixer al·lusions a una historia que s’omple de lluites i d’afirmacions, no sempre coincidents, però que en moments àlgids van eclosionar en una confluència de les experiències cooperatives i col·lectives amb les iniciatives d’alliberament nacional.
La visita guiada per el barri, conduïda per Ivan Miró de la Cooperativa La Ciutat Invisible, seguida per un nombrós grup de persones interessades, va esser un altre moment clau de la jornada. Aquestes visites guiades per Sants, la Barceloneta, Poble Nou, Gracia i Sant Andreu mostren la importància històrica del cooperativisme a casa nostre. A traves de la visualització dels edificis de les antigues cooperatives que queden dempeus, es va comprenent la seva força d’aglutinament de les expressions socials, econòmiques i culturals del moviment obrer i popular. Les explicacions que es donen permeten situar-les en les principals fites de la historia social de Catalunya. Apareix així una nova mirada històrica sobre el moviment cooperatiu.
Aquest no pot esser únicament analitzat com una resposta econòmica a les necessitats peremptòries a les que sotmetien una industrialització i urbanització salvatges. Les cooperatives eren també uns espais de socialització i d’identificació social i barrial. Eren llocs on es trobaven els ciutadans i ciutadanes i les seves famílies, es reconeixien, s’auto organitzaven per desenvolupar activitats econòmiques, assistencials, culturals, d’oci i sovint politiques. S’hi practicava la democràcia i la reciprocitat. Es construïa una altre ciutat. Així ho posen de manifest els dos estimulants llibres publicats recentment per la Ciutat Invisible sobre la historia de les cooperatives de Sants i de Poble Nou.
Cada cooperativa tenia la seva vida associativa. Les unes més defensores dels interessos dels propis membres, les altres més participadores en la creació de bens col·lectius i comuns. Les unes més reservades en el camp polític, les altres intervenint més obertament en els afers ciutadans. Totes, però, essent un experiment d’aprenentatge democràtic de proximitat per intentar resoldre necessitats col·lectives i assaigs de transformació d’una realitat socio econòmica amb la que no estaven d’acord.
Per fi, el sopar en els jardinets de Can Fabra va aplegar un conjunt de seguidors del cooperativisme i l’economia solidaria. S’hi va llegir el missatge de l’ACI de l’any 2015 que oportunament posava l’accent en el paper que el cooperativisme ha fet i pot fer en la consecució d’una major equitat. Precisament aquest es un dels valors, junt amb la democràcia econòmica i la transformació social, que comparteixen cooperativisme i economia solidaria. Molt probablement durant el sopar es van teixir converses parlant d’un futur que tothom espera millor. Les darreres eleccions locals i les molt properes a nivell nacional permeten tenir esperances raonables que s’obriran nous camins per on podran transitar més fàcilment els esforços per l’emancipació nacional i social.
Passat, present i futur es varen conjugar a traves de les varies generacions que van participar en aquesta diada del cooperativisme. El fil històric que uneix economia solidaria i cooperativisme no es trenca.