[Avançament de l'editorial de la revista Cooperació Catalana, 483 de febrer de 2024]
En el panorama socioeconòmic actual, l’antic model de diàleg social entre sindicats majoritaris i patronals mostra signes d’esgotament, quelcom palpable des de fa anys. A mesura que la nostra societat evoluciona, les noves formes d’organització empresarial i els canvis en les dinàmiques laborals requereixen una adaptació dels mecanismes de diàleg existents. En aquest context, el cooperativisme i l’economia social i solidària emergeixen com una alternativa prometedora, capaç d’incloure àmbits socioeconòmics actuals que el sistema tradicional ha descuidat.
Les cooperatives, comunitats empresarials autogestionades, representen una oportunitat per abordar les deficiències del diàleg social actual. És necessari posar en dubte la relació entre sindicats i patronals, que sovint es presenta com una col·laboració ambigua que no prioritza de manera efectiva les necessitats d’ambdues bandes, empreses i treballadors, ni molt menys l’impacte que ambdues bandes tenen sobre la societat: ho veiem en les reformes laborals, en el descuidat sector de serveis socials i la integració sanitària, en les normes ambientals poc ambicioses, en els retrocessos en l’educació, en l’empitjorament del tractament de l’àmbit cultural… La valentia d’afrontar els problemes socials, laborals, ambientals i econòmics amb determinació és essencial per construir una societat més rica socialment, més plena econòmicament i més sostenible ambientalment. Sovint, aquesta valentia està minvada per la complicitat amb els interessos del capitalisme, que juga un paper central en la perpetuació d’injustícies i desigualtats.
És hora de transcendir la retòrica convencional i abordar la necessitat de transformació en la manera com gestionem el diàleg social. És hora d’ampliar els agents d’aquest diàleg amb representants d’altres sindicats, dels moviments feminista, ecologista i antiracista i també del cooperativisme i l’economia social i solidària. Les cooperatives no només representen una resposta a les mancances del sistema actual, sinó que també planten cara al capitalisme desmesurat que ha contribuït a aquestes desigualtats.
El cooperativisme no és simplement un ideal; és una oportunitat tangible per redefinir el diàleg social i abordar els reptes emergents de la nostra era. En aquest moment crucial, hem de ser valents per qüestionar el vell paradigma i abraçar noves formes de col·laboració i organització que realment reflecteixin les necessitats i aspiracions de tots els membres de la societat.
El futur del diàleg social pot ser cooperatiu, i aquesta transició és una crida a la transformació i a la creació d’una societat més justa per a tothom.
El 30 de novembre passat, la majoria sindical basca i el moviment feminista van convocar una vaga general
“pel dret col·lectiu a la cura”, que va ser un èxit. És un exemple de la necessitat d’ampliar els agents de l’anomenat
“diàleg social”, més enllà de la gran patronal i els sindicats majoritaris a escala estatal. ARXIU