[Avançament de l’Editorial de Cooperació Catalana, 473 de març de 2023]
La Xarxa d’Economia Solidària (XES) acaba de publicar el setè Informe sobre el Mercat Social, basat en dades de 2022. L’objectiu d’aquests informes, que la XES fa cada any, és aportar coneixement sobre com evoluciona la construcció del mercat social, considerat una prioritat estratègica de l’economia social i solidària catalana. Per entendre’ns, quan en aquests informes la XES parla de mercat social es refereix a la suma de les organitzacions i projectes que han passat per una de les dues eines d’avaluació que té aquesta xarxa, el Pam a Pam i el balanç social, més les organitzacions que són sòcies de la XES, més les que apareixen al mapa d’economies comunitàries. Segons dades de l’any passat, formarien part del mercat social 1.479 entitats, un 36% de les quals són cooperatives.
Però així com altres vegades, a Cooperació Catalana, hem tractat dels resultats que es poden extreure dels informes del Mercat Social, avui volem fer un parell de consideracions sobre la seva mateixa existència.
La primera és el rigor amb què es treballen les xifres i l’interès de les conclusions que s’extreuen d’aquests informes, malgrat que la mostra d’organitzacions sobre la qual es basen no és extrapolable al conjunt de l’economia social i solidària (ESS), ni ho pretén. L’informe d’aquesta edició analitza el comportament d’aquelles gairebé mil cinc-centes organitzacions pel que fa a aspectes tan rellevants per a l’ESS com la intercooperació, l’horitzontalitat en la presa de decisions, el gènere i la perspectiva feminista, el compromís ambiental, la compartició de coneixement i eines al servei del comú, i la inserció sociolaboral i la inclusió social.
Un altre capítol destacable entre les 76 pàgines de l’informe és el titulat “La construcció de Mercat Social com a eix estratègic”. Hi trobem interessants reflexions a l’entorn de la capacitat que, segons la XES, té la construcció de mercat social (i, en certa manera, el conjunt de l’ESS) d’oposar-se al capitalisme i de ser, per tant, una alternativa real a aquest.
Així mateix, no ens podem estar d’esmentar l’annex de l’informe, titulat “El llistat d’organitzacions del mercat social”. Fa molt de goig llegir al vol, escrites a lletra menuda al llarg d’unes quantes pàgines, algunes de les 1.479 entitats que el 2022 formaven part del mercat social de la XES.
La segona consideració és que necessitem molts més estudis sobre la realitat del cooperativisme i l’ESS. Els informes anuals del mercat social són molt valuosos i insubstituïbles. S’ha de reconèixer
també que la feinada que ha representat elaborar, per exemple, aquest darrer informe ha estat possible gràcies a les subvencions rebudes de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Treball i Economia Social. Però no n’hi ha prou: els informes de la XES s’han de complementar amb altres i les administracions s’han d’implicar més a finançar-los i a elaborar-los. Les administracions i les universitats públiques.
FESC 2022