Arribar al número 500 no és només una fita simbòlica: és el testimoni viu d’un projecte col·lectiu, sostingut amb convicció i constància al llarg de dècades. Per això, aquest número especial de Cooperació Catalana vol ser molt més que una revista: vol ser un homenatge a totes les persones, entitats i complicitats que, des de l’inici, han fet possible aquest espai d’informació, reflexió, proposta i compromís amb el cooperativisme i el món.
Quan va sortir a la llum el primer número de Cooperació Catalana, el juliol de 1980 amb el número 0, va ser amb el propòsit d’omplir un buit. Un buit creat pel llarg silenci imposat pel franquisme a la premsa cooperativa (i també la no cooperativa). Així, Cooperació Catalana va néixer amb el propòsit de donar continuïtat a la tasca iniciada el juliol de 1899 amb la revista Cooperativa Catalana, que es va perllongar, canviant de nom i periodicitat −Cooperatismo, Cooperador Cooperatista, Acció Cooperatista−, fins a l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona el gener del 1939. Canviant de nom, però mai d’objectiu: ser l’altaveu i la tribuna d’intercanvi i informació entre les cooperatives catalanes.
500 números (i quaranta-cinc anys) després, la revista ha esdevingut una finestra oberta, una eina de pensament crític i una plataforma per donar veu a iniciatives que sovint no troben lloc en els canals convencionals. Hem posat en valor les pràctiques transformadores que neixen des del territori i que intercooperen per esdevenir eines replicables arreu.
Aquest número especial vol fer memòria, sí −amb una mirada cap als moments clau, els debats més rellevants, les veus que han marcat època−, però també vol mirar endavant. Perquè si alguna cosa hem après al llarg d’aquest recorregut és que el cooperativisme és una manera d’entendre el món. I en temps d’incerteses, emergència climàtica, desigualtats creixents i drets amenaçats, aquesta mirada és més necessària que mai.
Un conjunt de firmes, conegudes per la seva expertesa, però també pel seu compromís en els àmbits de l’economia social i solidària, el cohabitatge, el feminisme, el desenvolupament rural, l’escola cooperativa, el consum conscient, la transició energètica, la comunicació lliure, la cultura alternativa, les cures o el dret de les persones migrants, ens aproximen a aquest anhel col·lectiu ple de reptes però també, i sobretot, amarat d’esperança.
Gràcies a totes les persones lectores que heu fet vostre aquest projecte. Gràcies a les qui escriviu, editeu, critiqueu, debateu i feu créixer aquesta comunitat de pensament i d’acció. Cooperació Catalana arriba als 500 números amb l’energia renovada per continuar sent una veu crítica, constructiva i insubornable. Perquè el futur el seguirem construint juntes.
Fundació Roca Galès
